Parlem d'amor

Ella nascuda a Almeria al carrer de la reina, ell nascut a la ciutat de Barcelona. Son el meu numero 22, van ser la parella d’enamorats que li brillaven els ulls al mirar-se o quan es possaven a parlar d’ells. Ella es la Rosa que just a poques hores de marxar i dir adéu em va dir una frase que m’eriça la pell: espero que trobis algú que et cuidi com tu ho has fet amb mi ets valuosa. Es màgic sapiguer que ells estan vora meu encara que sigui en forma de numero.

Creiem una mica mes en l’amor.

Tota parella passa per fases però com dic jo les fases s’han de lluitar com ells ho van fer en un moment donat està separats i seguir-se mirant amb aquells ulls brillants. Diuen o això m’han comentat que de vegades l’amor es una causalitat i no una casualitat, les causes de que t’enamoris de una persona potser son la primera impressió (que de vegades es aparentar ser un jutge i no una persona humana) després ve el primer contacte ( un petó, una carícia o simplement agafar la ma mentre es veu una peli al cinema ). La casualitat de trobar-te amb aquesta persona passa a ser una Quiniela de entre tants nois (en el meu cas) et trobes amb aquell que ho cambia tot.

En Jordi i la Rosa son un exemple de que l’amor perdura en el temps encara que ells no hi siguin. En el aparador de la meva botiga ara hi ha una postal que li va escriure ell el meu avi cap a la meva àvia que diu així :

A la meva estimada,

T’estimo com el primer dia.

T’enrecordes de la nostra primera visita al Tibidabo mirant la muntanya en la que em vas dir el Si.

Del teu amor.

Jordi

Cartes, postals, post-it, ... simplement es tracte de sorprendre no amb coses materials si no amb coses significatives com

Simples notes, somriures, fets.

Siguem un fet en una nova única història.

I per sobre de tot aprenem a ser una unió.

Hi ha 365 dies a l'any per sorprendre.